Quan una capital així, hegemònica i omnímode, esdevé ciutat estat per antonomàsia, com a l’antiga Grècia o a la Florència renaixentista i els altres pobles allunyats, però sota la seva tutela, no l’entenen, el millor és prendre decisions. Quan una part del tot es converteix en el tot i es menja les altres parts i les ninguneja o dissol, el millor que pot fer és independitzarse de la resta i no viure llastat, hipotecat, amb el creixement vital i filosòfic castrat. Madrid mereix fer reeixir el seu potencial i plasmar-lo en un estat propi i independent. Autodeterminació per a Madrid!Les ciutats estat com a enclavament polític són possibles avui dia, encara que estiguin encerclades per les fronteres dels països veïns. Ho veiem en el cas d’Andorra, Liechtenstein i altres més. Proposo crear un moviment solidari per aconseguir que Madrid sigui un nou estat de la Unió Europea i de l’ONU. I de Madrid al cel!
Miquel Sánchez, historiador
